LA INFORMÀTICA

La Informatica

És conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors. La paraula Informàtica va ser creada el 1962, la seva expressió original era Informatique, atès que el seu país d'origen era França i està format per una contracció de paraules Information i Automatique.

Jhon Von Neumann

John von Neumann 28 de desembre de 1903 - 8 febrer 1957 va ser un matemàtic hongarès-nord-americà que va realitzar contribucions fonamentals en física quàntica, anàlisi funcional, teoria de conjunts, ciències de la computació, economia, anàlisi numèrica, cibernètica, hidrodinàmica , estadística i molts altres camps. Està considerat com un dels més importants  

 matemàtics de la història moderna.

 

Un llenguatge de programació és un  llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d' un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament.

 

 Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.
Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP.El model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles, el model TCP/IP es redueix a 4 capes. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.


 

Un sistema operatiu (SO) és el programa o conjunt de programes que efectuen la gestió dels processos bàsics d'un sistema informàtic, i permet la normal execució de la resta de les operacions

Els primers sistemes (1945-1960) eren grans màquines operades des de la consola mestra pels programadors. Durant la dècada següent (1950-1960) es van dur a terme avenços en el maquinari: lectores de targetes, impressores, cintes magnètiques, etc. Això al seu torn va provocar un avanç en el programari: compiladors, assembladors, carregadors, controladors de dispositius, etc.
A finals dels anys 80, un ordinador Commodore Amiga equipada amb una acceleradora Video Toaster era capaç de produir efectes comparats a sistemes dedicats que costaven el triple. Un Video Toaster costat de Lightwave va ajudar a produir molts programes de televisió i pel lícules, entre les quals s'inclouen Babylon 5, Seaquest DSV i Terminator II

 

La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

La intel·ligència artificial sorgeix definitivament a partir d'alguns treballs publicats en la dècada de 1940 que no van tenir gran repercussió, però a partir de l'influent treball en 1950 de Alan Turing, matemàtic britànic, s'obre una nova disciplina de les ciències de la informació.
Si bé les idees fonamentals es remunten a la lògica i algorismes dels grecs, i a les matemàtiques dels àrabs, diversos segles abans de Crist, el concepte d'obtenir raonament artificial apareix en el segle XIV. A finals del segle XIX s'obtenen lògiques formals prou poderoses i a mitjans del segle XX, s'obtenen màquines capaces de fer ús d'aquestes lògiques i algorismes de solució.
En el seu històric article de 1950, Turing va proposar que la pregunta, "pot pensar una màquina?» era massa filosòfica per tenir valor i, per fer-lo més concret, va proposar un "joc d'imitació". En la prova de Turing intervenen dues persones i un ordinador. Una persona, l'interrogat, s'asseu en una sala i tecleja preguntes a la terminal d'una computadora. Quan apareixen les respostes a la terminal, l'interrogat intenta determinar si van ser fetes per una altra persona o per un ordinador. Si actua de manera intel·ligent, segons Turing és intel·ligent. Turing, va assenyalar que una màquina podria fracassar i encara ser intel·ligent