3. Esbrina què és la UCP. Enumera els elements que la componen i descriu quines funcions fa.

La unitat central de processament, UCP o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component del computador i altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades . Els CPU proporcionen la característica fonamental de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats en els ordinadors de qualsevol temps, juntament amb l'emmagatzematge primari i els dispositius d'entrada / sortida. Es coneix com microprocessador el CPU que és manufacturat amb circuits integrats. Des de mitjans dels anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip han reemplaçat gairebé totalment tots els tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat usualment a tots els microprocessadors.

4. Descobreix quins processadors s’estan  instal·lant actualment en els ordinadors que es venen a les botigues d’informàtica.

•   Intel Xeon 

•  AMD Neo

• Intel Atom

 

• Intel Core i5

 

• Intel Core i7

 

• Nvidia

5. Explica quina és la funció dels perifèrics i com els classificaries.

 

Perifèrics d’entrada: són dispositius capten i envien les dades al dispositiu que els processarà que permeten que l’usuari introdueixi

informació a l’ordinador. Alguns perifèrics d’entrada són: 

 TECLAT 

 

RATOLÍ

ESCANER

MICROFON

CAMERA DIGITAL

• Perifèrics de sortida: són dispositius que usa l’ordinador per mostrar els

resultats a l’usuari (extreure la informació); és a dir, les dades fl ueixen des

de l’ordinador cap a l’exterior. Alguns exemples de perifèrics de sortida són:

MONITOR: 

IMPRESORA:

  
PLÒTTER

ALTAVEUS:

• Perifèrics d’entrada i sortida: compleixen les funcions d’enviar i rebre

dades a l’ordinador, o des d’ell. Hi ha alguns perifèrics d’entrada i sortida

que s’anomenen d’emmagatzematge. Alguns exemples de perifèrics

d’entrada/sortida són:

MÒDEM:

DISCOS FLEXIBLES:

LLAPIS DE MEMÒRIA USB:

TARGETA DE XARXA:

TARGETA DE SO:

6. Com es pot classificar el software? Quines diferències trobes entre els diferents grups?

El Software: es un conjunt de programes que dirigiesen les tasques que executen els circuits electrics de l’ordinador.

Dins del software podem fer la classificació següent:

• Software de sistema: aïlla en la mesura del possible els detalls específics de 

l’ordinador particular. Aquest grup de programes és constituït principalment 
per:



— Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador, permet 
treballar amb l’ordinador i s’hi instal·la la resta de tipus de software.
— Drivers o controladors de dispositius: programes que permeten que el 
sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics

• Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres 

programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou). 
Se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació i n’hi ha una 
multitud en l’actualitat (per exemple: Java, C##, C++, Pascal, Cobol, PHP, ASP, 
etcètera).

• Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema i permeten que els usuaris facin tasques específiques (processadors de 

textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, compressors, 
programes educatius, finances, etcètera)

LA INFORMÀTICA

La Informatica

És conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors. La paraula Informàtica va ser creada el 1962, la seva expressió original era Informatique, atès que el seu país d'origen era França i està format per una contracció de paraules Information i Automatique.

Jhon Von Neumann

John von Neumann 28 de desembre de 1903 - 8 febrer 1957 va ser un matemàtic hongarès-nord-americà que va realitzar contribucions fonamentals en física quàntica, anàlisi funcional, teoria de conjunts, ciències de la computació, economia, anàlisi numèrica, cibernètica, hidrodinàmica , estadística i molts altres camps. Està considerat com un dels més importants  

 matemàtics de la història moderna.

 

Un llenguatge de programació és un  llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d' un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament.

 

 Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.
Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP.El model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles, el model TCP/IP es redueix a 4 capes. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.


 

Un sistema operatiu (SO) és el programa o conjunt de programes que efectuen la gestió dels processos bàsics d'un sistema informàtic, i permet la normal execució de la resta de les operacions

Els primers sistemes (1945-1960) eren grans màquines operades des de la consola mestra pels programadors. Durant la dècada següent (1950-1960) es van dur a terme avenços en el maquinari: lectores de targetes, impressores, cintes magnètiques, etc. Això al seu torn va provocar un avanç en el programari: compiladors, assembladors, carregadors, controladors de dispositius, etc.
A finals dels anys 80, un ordinador Commodore Amiga equipada amb una acceleradora Video Toaster era capaç de produir efectes comparats a sistemes dedicats que costaven el triple. Un Video Toaster costat de Lightwave va ajudar a produir molts programes de televisió i pel lícules, entre les quals s'inclouen Babylon 5, Seaquest DSV i Terminator II

 

La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

La intel·ligència artificial sorgeix definitivament a partir d'alguns treballs publicats en la dècada de 1940 que no van tenir gran repercussió, però a partir de l'influent treball en 1950 de Alan Turing, matemàtic britànic, s'obre una nova disciplina de les ciències de la informació.
Si bé les idees fonamentals es remunten a la lògica i algorismes dels grecs, i a les matemàtiques dels àrabs, diversos segles abans de Crist, el concepte d'obtenir raonament artificial apareix en el segle XIV. A finals del segle XIX s'obtenen lògiques formals prou poderoses i a mitjans del segle XX, s'obtenen màquines capaces de fer ús d'aquestes lògiques i algorismes de solució.
En el seu històric article de 1950, Turing va proposar que la pregunta, "pot pensar una màquina?» era massa filosòfica per tenir valor i, per fer-lo més concret, va proposar un "joc d'imitació". En la prova de Turing intervenen dues persones i un ordinador. Una persona, l'interrogat, s'asseu en una sala i tecleja preguntes a la terminal d'una computadora. Quan apareixen les respostes a la terminal, l'interrogat intenta determinar si van ser fetes per una altra persona o per un ordinador. Si actua de manera intel·ligent, segons Turing és intel·ligent. Turing, va assenyalar que una màquina podria fracassar i encara ser intel·ligent